1.
trastornar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [revolver] trastornar, trasbalsar, regirar, capgirar, sollevar. 2 [perturbar] capgirar, trastornar, pertorbar. Trastornar un imprevisto un plan de trabajo, capgirar un imprevist un pla de treball. 3 fig trastornar, torbar, alterar, trasbalsar. 4 fig trastornar, trasbalsar. Su fracaso le [...]
|
2.
subvertir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: sentir] [trastornar] subvertir. [...]
|
3.
desquiciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una puerta] treure de polleguera. 2 fig desballestar, desguitarrar, esgavellar. La enfermedad ha desquiciado sus planes, la malaltia ha desballestat els seus plans. 3 fig [trastornar] trastornar, trastocar, trasbalsar, desballestar. La guerra nos desquició, la guerra ens va trastornar. 4 [...]
|
4.
chalar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [enloquecer] trastornar, embogir. v pron 2 enamorar-se bojament. 3 [volverse loco] xalar-se, guillar-se. [...]
|
5.
perturbar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [trastornar] pertorbar. Ciertas lecturas perturban el ánimo, certes lectures pertorben l'ànim. 2 [desasosegar a uno] pertorbar. [...]
|
6.
trastocar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 ant [revolver] trastornar, capgirar, regirar. v pron 2 [la mente] trastocar-se, tornar-se boig. [...]
|
7.
desajustar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desajustar. Desajustar un mecanismo, desajustar un mecanisme. 2 fig trastornar, alterar, pertorbar, capgirar. v pron 3 [romper un contrato] desdir-se, desnonar tr, descomprometre's. [...]
|
8.
desgobernar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [desordenar] pertorbar, trastornar. 2 [gobernar mal] desgovernar. 3 [huesos] desllorigar, desconjuntar. 4 mar [un barco] desgovernar. v pron 5 [huesos] desllorigar-se, desconjuntar-se. [...]
|
9.
descomponer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] desfigurar, trasmudar. El terror descompuso su cara, el terror desfigurà la seva cara. 6 fig trastornar. Me descompone ver que aún pasan cosas como estas, em trastorna de veure que encara passen coses com aquestes. 7 fig desbaratar. Descomponer el vientre, desbaratar el ventre. 8 fig regirar. Descomponer el [...]
[Se conjuga como: poner] v tr 1 [desordenar] desordenar, desorganitzar, desarranjar. 2 [separar los elementos de un todo] descompondre. Descomponer las moléculas, descompondre les molècules. 3 [un mecanismo] descompondre, desbaratar, desarmar. 4 fig [irritar] irritar, sulfurar. 5 fig [transformar] desfigurar, trasmudar. El terror descompuso su cara, el terror desfigurà la seva cara. 6 fig trastornar. Me descompone ver que aún pasan cosas como estas, em trastorna de veure que encara passen coses com aquestes. 7 fig desbaratar. Descomponer el vientre, desbaratar el ventre. 8 fig regirar. Descomponer el estómago, regirar l'estómac. v pron 9 [corromperse] descompondre's. 10 [mecanismo] desarmar-se, descompondre's, desmuntar-se. 11 fig [irritarse] irritar-se, encolerir-se. 12 fig descompondre's, trastornar-se. Me descompongo cuando veo tanto sufrimiento, em descomponc quan veig tant de sofriment. 13 fig [el rostro] descompondre's, desencaixar-se. 14 fig regirar-se. Se me descompuso el estómago, se'm va regirar l'estómac. 15 fig desbaratar-se. Descomponerse el vientre, desbaratar-se el ventre. |